MÍRAME
Mírame, mírame,
Que la chispa de tu mirada
Es un farito pa mi vajel
Si tu mirada es perdida
Pierdo el sentido del norte en la vía
En tu mirada fija
Fijo en mis ganas mi punto de mira
Si tu mirada se aburre
Aburro el paisaje y lo cambio de traje
En tu mirada deseo
Deseo llevarme sin lastre ni freno
En tu mirada gris
Futuro gris tormenta infeliz
En tu mirada suave
Duerme mi nave despierta mi cante
En tu mirada triste
Tiro mi ancla, me quedo frío
En tu mirada alegre
Toda la vela pa mi navío
Mírame, mírame,
Que la chispa de tu mirada
Es un farito pa mi vajel
En tus ojos de buey
Me cuelgo mirando el fondo
En tus ojos de gata
Soy uno más de los que atrapas
En tu ojo avisor me veo a venir a veinte millas
En tu buen ojo confío
Tiro los mapas quemo las guías Si tu miras pa arriba
cruzo los mares pal polo norte
si tu miras pa abajo
en mi bañera me quedo a flote
si tu miras pa atrás
solo deseo verte marchar
si tu miras pa alante
adelantarte y así esperarte
Mírame, mírame,
Que la chispa de tu mirada
Es un farito pa mi vajel
MUCHACHO
Cannes.-
Miguel Serviole, “Muchacho”, nascut a Barcelona l’any
1980 és la jove promesa de la rumba catalana. A la fotografia
el veïem a Cannes (França) en una de les seves últimes
gales amb La Troba Kung-Fú.

|
Un
paseo por el Malecón
de la Habana y la Croisette de Cannes
En
els moments del gran badall del tedi, els rellotges
s’adormen.
Després de l’àpat
de sardines i de la migdiada prescrita facultativament,
La Troba es lleva, es mira el melic i es dispersa buscant,
que vol dir
molt, molt lluny de trobar, vagarejant pel llarg passeig
dels anglesos.
Amb el mar a un cantó i el palmerar de grues a
l’altre,
han demanat la prova d’amor: mira’m.
A qui dóna l’esquena: mira’m. Als ulls de
gata: mira’m. Als majestuosos Halles Berrys de l’aparcament:
mira’m. Als iots flotants en la taca de petroli:
mira’m.
Rere els antifaços sunglasses: mira’m. I
tots contestaven: mira’m. Mira’m. Mira’m. Mira’m
tu a mi.
Les
Beautés

"Les Beautés fondamentales
tordent leurs cheveux et transpirent leurs songes en attendant
la nuit. Elles déambulent, secrètes, dans l'ombre
d'antiques demeures espagnoles désagrégées.
Filles des ventres d'esclaves Congo et Yoruba, mèlées
de sangs ibérique, français, américains,
Vingt et une couleurs sur leur peau. Les Beautés fondamentales
sont le fantasme ultime. Blancs d'occident en hypnose sur le
pas des Beautés premières et dernières,
sublimes de la calle Obipso et calle Santa clara, Rampa y Malecon.
Dianes nègres, morenas, mulatas clara, aux hanches souples
et libres hantent la nuit havanaise. Elles traquent le petit
homme, l'être fâde, le triste quidam, le gringo
décomposé d'occident en son désir d'amour,l'insupportable
individu des contrées vulgaires où il se meurt."
La
clave cubana
La Habana.- La clave es, además de cubana, habanera,
porque solo en el último siglo se ha extendido por
Cuba, y solo en las últimas décadas ha saltado
a las otras Antillas.
|
Los faritos
Los
faros no son todos iguales a los ojos de quienes
los miran desde el mar, ni todos
tienen el mismo alcance ni la misma cadencia de destello,
de ahí la necesidad de que aparezcan bien especificados
en las cartas de navegación de los marinos en cada zona
geográfica, para que evitar su confusión con
el faro siguiente. Por ejemplo, la Farola de Málaga
emite tres destellos continuados, más uno fugaz cada
veinte segundos, lo que imposibilita confundirla con el faro
de Torre del Mar, que emite un destello fugaz, seguido de dos
continuos cada diez segundos. Es como un código
que los hombres de mar identifican sin problema alguno.

|
|